La calma de la mar

La calma de la mar

. Autors (origen) de la música: Tradicional catalana, Nicolau Guanyabens i Giral Text: Nicolau Guanyabens i Giral.

. Contingut: La cançó narra en primera persona la història d’una persona que parla del seu pare i els consells sobre el mar que li donava quan era petit. Realment, la cançó no deixa de donar una moralina dient que no ens podem refiar mai de res, perquè en qualsevol moment se’ns pot girar tot en contra.

. Interpretació: En general, el caràcter de la cançó és calmada, tal com indica el seu títol. Però es va veient com quan es canta la tornada (“bufa ventet de garbí”...), requereix un esperit més viu, com si el mar es comencés a moure i la barca comencés a navegar. En aquest punt, cantaríem amb major intensitat i amb el text més articulat, deixant les notes amb més “soltura”.

. Ús pedagògic: Aquesta cançó pot donar a parlar sobre els punts cardinals en relació amb els quatre vents. Per altra banda, treballar la geografia (en relació a França, Roses...). I per últim, es podria tractar i parlar sobre la moralina de la cançó, per tant, entraríem en el tema dels valors.

Quan jo tenia pocs anys el pare em duia a la barca, i em deia: - quan siguis gran no et fiïs mai de la calma!
Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança, anirem cap a llevant, Fins a la ratlla de França.
Ai de l’amor!
Ai, fill meu, quan siguis gran no et fiïs mai de la calma, que després ve un temporal a l'hora més impensada.
Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança; que anirem cap a llevant; fins a la ratlla de França!
La mar semblava un mirall; la lluna plata semblava. - Això serà el temporal d'una nineta encantada.
Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança; que anirem cap a llevant; fins a la ratlla de França!
L'arbre n'és un tros de pi, la barca una post corcada; els rems en són afegits, que d'un pam no fan a l'aigua.
Bufa ventet de garbí, vent en popa i mar bonança; que anirem cap a llevant; fins a la ratlla de França!