La Colometa de la mar

La Colometa de la mar

. Autors (origen) de la música: tradicional catalana

. Contingut: la cançó l’explica la germana del protagonista, comença dient que té tres germans i que un va estar perdut durant set anys pel mar. Un dia qualsevol, es va trobar en una gran tempesta i de cop va veure com, dels núvols, baixava una colometa a la qual li demana que el guiï cap a terra.

Interpretació: es tracta d’una cançó que va explicant una història sota una mateixa melodia i per tant la interpretació és una peça clau per tal d’evitar que es produeixi l’avorriment a l’hora escoltar o cantar aquesta cançó.

Es tracta d’explicar les dues primeres estrofes de manera molt pausada i fluixeta. Ens trobem davant d’un personatge que està trist i que recorda al seu germà. Durant la resta de la cançó es produeix un diàleg entre el mariner perdut i la colometa, durant aquesta part trobo important donar un aire de desesperació a la cançó i incrementar la intensitat de l’obra. Hem d’intentar donar a entendre la desesperació del protagonista per poder tornar a casa.

Ús pedagògic: amb aquesta cançó aprofitaria per a treballar el colom com a animal. Podem entendre molt millor la cançó després de treballar les aus, ja que el final ens diu que la colometa no el pot ajudar que ha de marxar cap a les seves terres. Podem extreure la migració dels ocells i investigar si els coloms marxen o no. També podem preguntar-nos perquè el nàufrag s’alegra tant de veure un ocell enmig del mar i investigar quins ocells ens podem trobar a la platja.


De tres germans que jo tinc, que tots tres sempre naveguen, l’un fa set anys que va pel mar sense poder veure terra.
Acabats són els set anys l’agafa una gran tempesta. Gira els ulls envers el cel veu baixar una colometa:
― Colometa de la mar, que tu per la mar navegues; si m’emmenes cap a terra te’n vull endaurar el bec, la meitat de les aletes.
― Pujaràs dalt de la nau i estendràs totes les veles. ― No pots ésser, el bon patró, que me’n tinc d’anar a mes terres!